GRATISSIMI
RES
PUBLICA
// 509 aC
Llegendes de la Roma republicana
Els escriptors romans il·lustren la primera època d'existència de la república
Llegendes exemplars
Amb la finalitat d'estimular: l'audàcia, l'heroïcitat i el sacrifici per la pàtria
N'esmentarem dues:
Mentre els etruscs intentaven irrompre a Roma travessant el pont Sublici, Horaci Cocles es va situar al capdamunt del pont i va aguantar l'escomesa de tot l'exèrcit enemic, fins que hom aconseguí trencar-lo darrere d'ell, i, quan va veure que la pàtria s'havia alliberat de la imminència del perill, es llençà al Tíber armat. Els déus admiraven la seva valentia i li otorgaren la indemnitat absoluta. No rebè cap ferida a causa de l'alçada del salt, ni s'ofegà pel pes de l'armadura, ni fou endut per cap remolí, ni tan sols fou ferit pels projectils que li queien d'arreu: acabà il·lès de la seva nedada... Per això, els etruscs, en anar-se'n pogueren dir: "Els romans, els hem vençut, nosaltres hem estat vençuts per Horaci".
​
Valeri Màxim, 3,2,1
​
Règul, presoner [dels cartaginesos], els mots que havia dit davant del Senat, a Roma, per tal de persuadir-lo que refusés l'intercanvi de presoners, afegí també que els cartaginesos li havien donat un verí, no pas d'efectes immediats, sinó de manera tal que diferia la mort a mig termini, de manera que visqués només el temps necessari fins a permetre l'intercanvi; després però la metzina aniria obrant a poc a poc i ell es consumiria.
Règul, tornà a Cartago i hi fou torturat pels cartaginesos amb formes noves de suplici...El tancaven dins tenebres negres i denses i molt de temps després, en el moment que la llum del sol semblava més intensa de sobte el treien, el possaven de cara als rajos de sol i l'obligaven a mantenir la mirada cap al cel. També li cosien les parpelles separades a dalt i a baix, per tal que no pogués parpellejar. Tudità conta que el privaren molt de temps de dormir i així perdé la vida. Quan això fou conegut a Roma, el Senat lliurà els més nobles dels presoners cartaginesos als fills de Règul, i aquests els van fer estar drets dins un armari guarnit de garfis i moriren sotmesos al mateix suplici de l'insomni.
​
Aulus Gel·li, 7, 4